LA LLEI DE HOOKE
1.-Objectiu:
En aquesta pràctica estudiarem la relació entre la força aplicada sobre una molla metàl·lica i el seu allargament. Per això, comprovarem la llei de Hooke, segons la qual la força aplicada i l'allargament de la molla estan relacionats de la següent manera:
F= K·Δl
F: força aplicada l: longitud final de la molla
K: constant elàstica de la molla
Al: allargament
2.-MATERIALS:
Una molla metàl·lica
Regle o cinta mètrica
Portapesos
Pesos amb massa coenguda (5-10-50 g)
Suport metàl·lic i pinces
3.PROCEDIMENT:
1.Penja la molla d'una pinça al suport metàl·lic.
2.Mesura la logintud de la molla (l0)ni anota el resultat.
l0= 15 cm
3. Pesa el portapesos i anota el valor de la seva massa:
m1= 0,1 kg
4. Penja el porta pesos a la molla.
5. Col·loca cuidadosament doferents pesos sobre el portapesos i mesura la longitud de la molla. Anota a la taula dels resultats el valor der la massa penjada i la longitud de la molla corresponent. Repeteix aquest apartat almenys 4 combinacions diferents de pesos.
6. Completa la taula de resultats a partir de les mesures obtingudes:
7. Calcula la constant elàstica de la molla (K) com la mitjana de les constants obtingudes per a cada mesura:
K= 0.38507048N/cm
8. Representa gràficament els recultats. Per això, fes un gràfic on hi hagi representades les forces aplicades (en newtons) en l'eix de les ordenades, i els allargaments respectius (en centímetres) a l'eix de les abscisses.
4.-Qüestions:
1.Quina forma té la representació gràfica de la força aplicada respecte a l'allargament?
La seva representació és proporcionalment directa.
2. Explica, a partir de la representació gràfica, si la força i l'allargament són directa o inversament proporcionals. Està això d'acord amb la llei de Hooke.
A la representació gràfica els resultats són directaments proporcionals, perquè hi ha més allargament hi ha mes força aplicada. I això si que està d'acord amb la llei de Hooke.
3. Explica el significat del valor obtingut de K per la molla.
El seu significat és que fent la mitjana de totes les co.stants obtingudes ens ha donat la contants de totes
.
4. Explica què podem esperar del valor numèric de la contant K d'una molla molt "rígida" i d'una molla molt "tova"?
A la constant d'una molla molt rígida serà molt menys petita que la constant d'una molla molt tova, perque a la molla més tova hi ha mes allargament, en canvi a la molla rígia hi ha menys.
5.-CONCLUSIÓ:
La pràctica no ha sigut de les millors per mi, però tampoc de les pitjors, el que m'ha sobtat més és què com poden haver tantes molles diferents de mides i d'elestecicitat, i tambè no m'ha desagradat perquè l'ham fet en parelles.
